Nacre i arena
October 15, 2006
Entre totes les transaccions econòmiques que envolten tota mena d’actes d’oci i culturals, les ostres existeixen. I encara fan perles.
Entre tanta perla de viver, artificial o d’imitació, encara hi ha ostres que es molesten a recobrir, capa a capa, un minúscul gra de sorra.
El que no podia preveure Nietzsche és que matant déu, matava l’espiritualitat. Com que sovint es confon amb la religió, a ningú ens ha afectat en excés. O això ens sembla. Per que, per desgràcia, el postmodernisme també reescriu Sòcrates: només sabem, que no podem saber.
Aquesta és la nostra herència. No per a tot, per sort. No per a tots. Alguns espontàniament, altres capficant-s’hi amb deliri, amb la genialitat d’il•luminat o la precisió de rellotger. D’on venen certes coses potser no ho sabrem mai, d’on va venir el gra de sorra? I quan menys t’ho esperes, tens l’oportunitat de gaudir d’algun moment amb ànima.
I allà serà, fent-te companyia per molt de temps, o per sempre… una petita i valuosa esfera de nacre i arena.
