Lula By (catarsis quotidianes)

Sona el timbre. Ni idea de qui pot ser a aquesta hora.
Pues es Dios, el Señor llama a mi puerta, ni més ni menys.

Bé, en forma de dos nois joves, no majors de 25 anys, ben vestits però esport, amb un toque Billabong per ser més concreta. Vaja, em dic, això sí que és una sorpresa. I el més sorprenent és que, tot i que no tinc cap ganes de congelar-me de fred a la porta de casa mentre contenc als meus gossos per a que no es llencin a reconèixer els visitants, contra tot pronòstic, els escolto.

Es diuen Manel i Xavi i tots dos estant en missió pel Raval, picant a les portes i compartint la bona nova. La seva bona nova. Molt trempats ells dos, m’han explicat com van il•luminar-se les seves vides, gr� cies a Déu i com és la seva experiència de fe en comunitat.

Hem fet una lectura de l’evangeli a l’atzar i tot! Al repl� de casa, tu. El Xavi tot eixerit ha obert la seva Biblia aleatòriament i després de dos intents fallits, pam! “Mujeres que sirven a Jesús” però no tenia gaire suc el fragment, així que ha seguit llegint:

“Juntándose una gran multitud, y los que de cada ciudad venían a él, les dijo por parábola:
El sembrador salió a sembrar su semilla; y mientras sembraba, una parte cayó junto al camino, y fue hollada, y las aves del cielo la comieron.
Otra parte cayó sobre la piedra; y nacida, se secó, porque no tenía humedad.
Otra parte cayó entre espinos, y los espinos que nacieron juntamente con ella, la ahogaron.
Y otra parte cayó en buena tierra, y nació y llevó fruto a ciento por uno. Hablando estas cosas, decía a gran voz: El que tiene oídos para oír, oiga.”

M’han mirat amb cara expectant com si hagués d’anunciar que havia vist la llum en aquell precís moment. En Xavi fins i tot ha aventurat una interpretació. M’he guardat la meva, els he donat aigua, els he elogiat la valentia que mostren en la seva missió i els he felicitat per la seva fe i m’han donat una estampeta amb els horaris de reunió del Camí Neocatecumenal. Pregaran per mi.

He tancat la porta fent un últim cop d’ull als recons de l’escala buscant encara la c� mera oculta. “Et diu alguna cosa especial la par� bola?” m’han preguntat. Doncs sí: que aquesta llavor evangèlica no ha caigut en terra fèrtil.

Però les seves bones intencions sí i això ja és un miracle.