Decisions d’any nou
January 1, 2006
Si al final, per progres i transgressors que ens sentim les generacions post xip de silici, ens llencem amb una barreja d`angúnia i orgull de cap a les tradicions nadalenques: els llums al carrer, banquets de triclini, compres, christmas, alcoholèmia i mooolt d’amooor.
Dels moments més importants de l’any són sens dubte com s’acaba i com es comença tot i que tots sabem que el cap d’any és una superstició en tota regla, de la descarada vaja, més enll dels costums cristians, és un ritual de la bona sort. 
Ens preparem amb les calces vermelles, dotze raïms i una copa de cava. Envoltats de fetitxes reflexionem estranyament induïts per els passats dotze mesos i mirem als vinents.
Com més sens accelera el temps, i no parlo només de la vida moderna, parlo també del temps vital i la seva peculiar contrarellotge, aquest ritual quasi universal ens incentiva la reflexió. O a passar de reflexionar ja !
Bon any nou de trinca i a veure que en fem.
