el grupW
September 25, 2005
Dins de les eres terrestres estem (encara?!) a l’època de les comunicacions audiovisuals. Però dins de les que divideixen una sola vida humana, jo em trobo més aviat la de l’aparellament. I no em refereixo al sexe, que no té perquè estar relacionat amb la nomenclatura, ni que sembli mentida. Coma generalització, i buscant una imatge per simplificar-ho encara més, és com si després de immensa quantitat de relacions individuals i intenssíssimes de l’adolescència, s’anés imposant, finalment,
el grup de dos (i començant a ampliar-se amb nounats).
Té la seva lògica. Amb tant d’anar i venir idiosincr tic, molts cops ens trobem amb els amics com amb la família: t’estimes i et desconeixes irremeiablement. Deixant a banda totes les excepcions desitjables i encoratjadores de vida en grups d’una unitat, al final, la tendència majorit ria és fer un dipòsit del 100 % nostre jo en un altre, i donar gr cies cada matí per que no s’espanta mai prou com fer fugir.
I acabem formant, sent el subgrups de dos d’un grup més extens, que anomenaré W, i en el que el valor mínim requerit és 2 ( tothom sap que calen 2 pel Mambo).
No em molesta es absolut la nova morfologia de la vida social, és només que és diferent i cal un procés d’habituació.
Sembla tot molt sonso, però no ho és gens! En algunes ocasions apareixen els altres, les altres, els i les possibles, o sigui aquells que podrien haver format un subgrup de dos exitós amb un altre dels presents, a més de formar-lo exitosament, potser, amb qui ja el formen. I potser ens costa reconèixer els propis altres (o això sembla…), però els aliens els veiem com marcats amb fosforescent.
Què són aquests o aquestes altres? Guspires que sorgeixen entre dues persones compromeses amb una altra, missatges invisibles i evidents, de “m’encantes”s i “ i tu a mi”s . Tan inofensiu com decidir-se per una o una altra samarreta, o afaitat, o pentinat justament aquell dia… Tan perillós com un pessic de sal i un pensament de pebre.
