Morituri te salutant
November 20, 2005
Vivim els humans una, de vegades, patètica il•lusió d’evolució. Però, de manera constant, es fan evidents reminiscències d’un passat que per a la nostra concepció limitada del temps, en sembla lluny però que no és ni un un parpelleig en el temps universal.
Fa de 2000 anys homes i dones esclavitzats en un sistema polític corrupte, de falses castes i amb una estructura de classes sostenint l’ampul•lositat dels eternament afavorits, oferia regularment espectacles cruels al gruix dels plebeus.
Fa 2000 anys les escorrialles de l’imperi rom , lluitaven a vida o mort, aconseguint de vegades la llibertat i un reconeixement social extraordinari, malgrat haver estat esclaus o delinqüents.
Ara, a l’arena dels platós de televisió, no se sent allò de “els que moriran et saluden” sinó que ressona un “Ave, els que seran humiliats saluden”.
Els canvis de temps porten les seves dolences, grips i refredats i, aquestes, estats de semivigília en els que el poc que aconseguim fer és mirar la televisió. I aquesta, provoca, en aquesta nova temporada del sempitern circ rom , unes bones n usees.
